HEPTANÈS

    De camí cap a una altra d’aquestes illes, t’envaeix un seguit d’interrogants, cadascun un veler ancorat en una de les badies de l'arxipèlag que, des que vares començar a submergir-te en els oceans de l'expressió literària, tant havies desitjat.

   Aconseguiràs plasmar només les teves impressions, no pas les comprades a preu de souvenir, sense, però, perdre't en el bosc de la fàcil subjectivitat extrema, pueril parany?

   T’aproparàs a una certa introspecció compartida amb altri, a la cara intersubjectivitat i transcriuràs, així, en un volgut (i sovint treballós) idiolecte allò que ha fet d'aquestes terres col·locades amb envejable exactitud en una cruïlla de cultures, de cosmovisions, un dels teus ideals, una de les quimeres que t’acompanyen?

    Sabràs escandir les paraules més fidels a aquest efecte de la llum sobre la retina, a aquest blau talàssic, tants de cops inversemblant, tantes vegades multiplicat en una infinita gamma de tons quasi inefables? Blau mar, clar, fosc, celeste, turquí, entre el verd i l’indi, d’ultramar, lapislàtzuli, de cobalt, de metilè, de Prússia, de París, moradenc...

  Parlaràs amb justesa, amb propietat, del monòton so insistent, nocturn quan diürn, fantasmagòric, de les invisibles cigales, suposadament habitants d'aquests bosquets de pins i d'oliveres salvatges, d'aquestes antigues garrigues, per on t'endinses, soliu i feliç, cansat, com algú segurament ja haurà dit, de tanta bellesa?
    Evocaràs amb un sufocat crit d'alegria (gràcies, Mestre!) un cert passat, un temps pretèrit, llibresc i museístic, sí, mes, al cap i a la fi, quotidianament renovat per aquest parlar, que no deixa d'aturar-te els sentits quan hi descobreixes, quan hi entreveus significats i significants, matisos, que t'han menat pels viaranys que, sospites, t'han fer com ets?

Aniràs, doncs, mes enllà dels freqüentats tòpics per a romandre en el topos fecund, en les solitàries i amagades platges pedregoses o en els somnolents carrers que acaben indefectiblement en un petit port, on les barques comencen a ser sacsejades pel puntual vent capvesprol?

    Si aquests designis són realitzables, com no remembrar, aleshores, alguns versicles de l'Odissea? Com creure que no se te'n faran clarament vius els indrets, històrics o fruit d'una portentosa imaginació poètica, i els sentiments que vehiculen? Com no rellegir Kavafis i, ara sí, entendre'l?

    El teu deler, n’estàs ben segur, transforma el verb antic en guia per al trajecte que de bell antuvi t'ha cridat a un imperfecte i mai acomplert esdevenidor.

                                                                            (Entre les onades de la Mar Jònica, 16/VIII/XI)

><))))º>